Quién lo ganó (que no, pagó): Los el PP dicen que Rajoy. Los de PSOE que ZP. Yo lo vi, fui de los 13 millones de personas que lo vieron. Creo que ganó Zapatero por la mínima y, si me veo obligado a declarar un ganador. Uno estuvo mejor en unos aspectos y el otro, en otros diferentes. No hubo un marcador claro y destacable y definitorio total. Pero el debate, sí ha sido un fraude, una estafa a los ciudadanos y a las reglas de la democracia. Debe existir debates sin duda pero no de un bipartidismo que se unen cuando el tema, les beneficia o deciden cambiar Leyes electorales, cuando les conviene. Los ciudadanos tienen derecho a conocer en estas circunstancias, otras opciones. El resto, es desvirtuar la realidad y jugar con las cartas marcadas y las reglas del juego, a su favor.
El Ciudadano tiene todo el derecho a comparar a todos los candidatos, con estos dos que se erigen aunque las urnas lo digan, en las dos únicas opciones a votar, cuando no es cierto. Los votos, decretan que son los más votados pero no los únicos. Recordemos en este sentido, como en TV3, Catalunya Radio, etc., los profesionales están en contra, de que la información dependa, del número de votos y no, de criterios informativos y periodísticos.
PP y PSOE, requieren cambiar leyes electorales, según les convenga o no. Una vergüenza. Los que han ganado son los que ha cobrado casi un millón de Euros, por realizar este debate. Y es que señores, no han podido utilizar ninguno de los cientos de Platós de T.V., que existen sino, alquilar un espacio en IFEMA, de Madrid y construir uno, sonido, luces, atrezzo. Incluso, para poder mandar la señal a los medios que lo ha difundido y querían producirlo, han tenido que requerir una unidad móvil, de Bélgica. Todo por el módico precio de 900.000 Euros. Algunos van a llevar el tema, a la Junta Central Electora al ser un espacio electoral al que solo han accedido dos partidos. No se quien lo ha pagado, espero que estos dos partidos. A ver si alguien me saca de la duda. En fin, aquí vemos las caras de los "candidatos" al saber que lo pagan sus partidos (eso espero), y que recuperarán en su caso, con creces.
Lo que está claro no es quien ha ganado el debate sino, quienes han perdido: Los Ciudadanos y la Democracia sino, que se lo pregunten a los Periodistas de Catalunya.
Sindicat de Periodistes de Catalunya:
Les eleccions i el dret a la informació
Junta Executiva Federal De La FeSP
La FeSP denuncia l'afany d'alguns partits polítics per controlar la informació electoral i els demana que acabin amb aquest vergonyós menyspreu al dret a la informació
De forma creixent, davant cada procés electoral la més important preocupació d'alguns partits polítics sembla ser com limitar el lliure exercici professional del periodisme en la cobertura informativa de les campanyes. Com a conseqüència d'aquesta actitud es vulnera el dret a la informació de la ciutadania.
El trist episodi de la negociació entre PSOE i PP per a preparar els debats en televisió entre els seus màxims líders és una mostra més que aquests partits encara creuen que són ells els amos de la informació i que no tenen prejudicis a menysprear als mitjans públics que són propietat de tots els espanyols.
La fixació arbitrària dels blocs electorals en els mitjans de titularitat pública per la Junta Electoral Central (JEC), que manca de competències per a fer-lo, és un insult i un menyspreu a la capacitat i honestedat dels professionals de la informació d'aquests mitjans. Aquesta actuació ha estat denunciada per diversos col·lectius professionals, denúncia a la qual se suma la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).
D'altra banda, els principals líders polítics o els seus assessors exigeixen als mitjans entrevistes i debats pactats, en els quals pretenen imposar fins i tot fins als angles que han de captar les càmeres, el que converteix als periodistes en mers espectadors d'aquests mítings particulars.
Aquests mateixos assessors, en el seu afany per controlar les imatges que arriben a l'espectador; posen traves al treball lliure de les càmeres dels mitjans i ofereixen a les televisions el seu senyal institucional dels mítings.
En molts casos, les empreses periodístiques accepten emetre aquestes imatges, amb la qual cosa es converteixen en mers corretges de transmissió de la informació que els faciliten els partits. Això suposa trair la mateixa llibertat de premsa que diuen defensar, per la comoditat i l'estalvi econòmic que això els representa.
Davant aquest lamentable espectacle, la Federació de Sindicats de Periodistes recorda a tots els partits polítics que la informació és un dret de la ciutadania, de la qual n'és la seva propietària; que els periodistes són els mediadors necessaris entre la informació i la societat, i que el respecte a aquest dret fonamental exigeix que ningú posi límits a la independència professional dels informadors. És necessari que acabem d'una vegada per sempre amb aquest vergonyós espectacle.
24 de febrer de 2008
De forma creixent, davant cada procés electoral la més important preocupació d'alguns partits polítics sembla ser com limitar el lliure exercici professional del periodisme en la cobertura informativa de les campanyes. Com a conseqüència d'aquesta actitud es vulnera el dret a la informació de la ciutadania.
El trist episodi de la negociació entre PSOE i PP per a preparar els debats en televisió entre els seus màxims líders és una mostra més que aquests partits encara creuen que són ells els amos de la informació i que no tenen prejudicis a menysprear als mitjans públics que són propietat de tots els espanyols.
La fixació arbitrària dels blocs electorals en els mitjans de titularitat pública per la Junta Electoral Central (JEC), que manca de competències per a fer-lo, és un insult i un menyspreu a la capacitat i honestedat dels professionals de la informació d'aquests mitjans. Aquesta actuació ha estat denunciada per diversos col·lectius professionals, denúncia a la qual se suma la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).
D'altra banda, els principals líders polítics o els seus assessors exigeixen als mitjans entrevistes i debats pactats, en els quals pretenen imposar fins i tot fins als angles que han de captar les càmeres, el que converteix als periodistes en mers espectadors d'aquests mítings particulars.
Aquests mateixos assessors, en el seu afany per controlar les imatges que arriben a l'espectador; posen traves al treball lliure de les càmeres dels mitjans i ofereixen a les televisions el seu senyal institucional dels mítings.
En molts casos, les empreses periodístiques accepten emetre aquestes imatges, amb la qual cosa es converteixen en mers corretges de transmissió de la informació que els faciliten els partits. Això suposa trair la mateixa llibertat de premsa que diuen defensar, per la comoditat i l'estalvi econòmic que això els representa.
Davant aquest lamentable espectacle, la Federació de Sindicats de Periodistes recorda a tots els partits polítics que la informació és un dret de la ciutadania, de la qual n'és la seva propietària; que els periodistes són els mediadors necessaris entre la informació i la societat, i que el respecte a aquest dret fonamental exigeix que ningú posi límits a la independència professional dels informadors. És necessari que acabem d'una vegada per sempre amb aquest vergonyós espectacle.
24 de febrer de 2008
| Sí a la informació, no als blocs! |
Barcelona |
| L’assemblea de treballadors de les emissores de Catalunya Ràdio ha aprovat per majoria absoluta la convocatòria d’aturades parcials el pròxim divendres 7 de març del 2008 en protesta per la imposició política que ens obliga a fer la informació electoral amb temps assignats a cada partit. La vaga consistirà en 4 aturades de mitja hora de tots els treballadors de totes les emissores coincidint amb els principals programes informatius de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Aquesta mobilització s’afegeix a l’actual vaga de firmes en aplicació de la clàusula de consciència. Amb aquesta protesta els treballadors de les emissores de Catalunya Ràdio defensem el dret a fer i oferir als ciutadans una informació sense condicionants ni ingerències polítiques. Aquest és un pas sense precedents després de deu anys de lluita per la derogació total dels blocs electorals. Barcelona, 25 de febrer de 2008 |
0 comentarios:
Publicar un comentario