Una idea brillante

La situación del tocho, también llamado urbanismo salvaje, además de insostenible en la ciudad esta mal, pero que muy mal, no descubro ningún secreto ya que es sabido por todos/as. Como cualquier otro sector que está en crisis, ya nos gustaría, desde el gobierno debieron pensar que había que buscar soluciones para que los ingresos que esta actividad supone, en primera instancia una pasta gansa por licencias de obras y posteriormente clientes fieles mediante el recibo del IBI, sin olvidarnos de la urbanización del sector concreto que corre a cargo del promotor, no podían perder y parece se pusieron a pensar, pensar y pensar.

Cuando terminaron de pensar, pensar y pensar, creo que llevo algunas semanas, parieron un documento de lo más original y revolucionario. El planteamiento inicial es rotundo:

1. Dels 4207 habitatges proposats per els planejamcnts de El Rengle, la Porta Laietana. la Ronda Barcelô. la Riera de Cirera, el sorrall. Ctra de Cirera. Colon Tolo, Eix Herrera, Lepanto Churruca. Goya-Biada, Can Gassol i Mas Miralles. nomes s'han construit 120 habitatges que corresponen als dos darrers sectors

Como esto no puede ser y hay que echarle sobre todo imaginación pensaron que la mejor opción es echar una manilla al sector, llegando a la siguiente conclusión:

1. Dividir els sectors aprovats, en nous polígons urbanístics, per promoure el que es pot fer de manera ¡inmediata i el que no.
2. Revisar els costos dels projectes d'urbanitzaciò per disminuir-los i fer mes atractiu el sector
3. Posposar l'execució d'alguna actuació costosa i/o aportar-hi recursos municipals o d'altres administraeions.
4. Augmentar cdificabilitats allea on es donin les condicions urbanes.
5. Replantejar usos productius en fundó de la nova situació.


Ya tenemos parida la idea, soberbia por cierto, ponemos dinero público y además subimos la edificabilidad para que los promotores puedan hacer más pisos, en los mismos metros cuadrados, y así se supone que serán más baratos. Además, por si nos quedamos cortos, a la hora de ayudar al sector, las actuaciones de urbanización de la zona también serán financiadas con dinero público, eso por lo menos entiendo yo con lo de posponer alguna actuación costosa I/O aportar recursos municipales o de otras administraciones.

Ya veremos si al final es aportar o posponer , ya sabemos también como estar las arcas municipales por precisamente esa dependencia que han tenido y tienen, a los hechos mismos del documento me remito, del tocho.

A mi simplemente me queda dar un caluroso y largo aplauso al “papa” de la brillante idea y hacer mañana una valoración sobre el sector del Sorrall.

El documento todavía no es publico, aunque lo sabe media ciudad, parece ser están negociando, o esperando una respuesta, del sector “vecinos”, estos tuvieron la primicia en julio y con la oposición a la que dijeron en septiembre hablamos, pues bien ya estamos en septiembre suponiendo que el documento vera la luz en pocos días, de momento os dejo una muestra:

3. EIX CULTURAL I COMERCIAL I CIUTADA DE LA RIERA.

Una de les lectures que del desenvolupament historie de la ciutat es pot fer, és en base als eixos geogràfics que han anat configurant al llarg del temps la seva forma urbana (bàsicament camins i rieres).

No és difícil veure en 1'actual trama urbana de Matará la petja d'antics camins (el cami Ral, el cami del Mig, el d'Argentona o el de Mata... tots ells aproximadament paral-lels a la línia de costa) i de rieres (la de Valldeix, el Torrent de les Valls, etc, lôgicament perpendiculars a mar) que han anat configurant el progressiu creixement de la ciutat. Un d'aquests eixos, potser el mes antic i el que ha estructurat de manera mes clara el centre historie de la ciutat, és el format per l'antiga traça de les antigües rieres de Cirera i Figuera Major: la Riera i la Rambla.

Des de el Front de Mar, la Ronda Barceló, Cami Ral, La Rambla, plaça Santa Anna, la Riera, recullen en el seu recorregut, fora i entre muralles, una important activitat residencial, comercial i social, complementada per la presencia de diferents equipaments publics i privats. Aquest trama, que actúa com a col-lector de un seguit de carrers i places de menors dimensions, configura el teixit urbà mes antic i genuí de la ciutat que, al trobar-se amb els nous eixos del Camí del Mig i entorns Biada per una banda i Eix Herrera i Escorxador per Faltre a la zona de Can Crúzate, dona suport a la futura transformado que es planteja.

Tôt i aixô, el carácter d'aquest eix canvia substancialment en el tram que va entre les antigües muralles i les rondes de l'eixampla del segle XIX. Efectivament, F activitat comercial decau i la presencia d'equipaments histories com l'antiga Presó o les instal-lacions del Centre Catôlic i la Sala Cabanes, tangents al traçât de les muralles, o el Collegi Valldemia (amb una important longitud de façana) i el Teatre Monumental en la seva part superior, caracteritzen, junt amb les edificacions residenciáis (algunes de baixa densitat), aquest tram final de la Riera.

La Plaça d'Espanya, punt de confluencia amb les rondes, es configura com a porta de dos importants equipaments de ciutat: el parc municipal del s.XIX i el conjunt esportiu del camp de fútbol. A partir d'aquest punt, Peix es bifurca en el passeig Caries Padrós i l'avinguda del Velôdrom, tôt deixant de tenir carácter estructurador i passant a formar part d'una xarxa de carrers avui mes indiferenciada.

D'altra banda, alguns dels equipaments descrits en aquest recorregut es troben actualment en situado precaria, ja sigui per la inadequació dels seus usos, pel seu estât de conservado o per la seva impossibilitat de creixement.

La nécessitât d'actuar sobre aquests equipaments (amb la finalitat de modernitzar-los, substituir-los o en alguns casos fins i tot resituar-los) i les noves actuacions urbanístiques previstes a l'entorn de la carretera de Cirera, han comportat, una reflexió sobre la oportunitat estratégica de reforçar i prolongar aquest eix historie tôt convertint-lo en un potent eix cultural, en excellent posició de centralitat i vertebrador del territori a escala de la nova ciutat, avui ja consolidada.

L'oportunitat d'una nova estado de ferrocarrils al Parc Central incrementa la potencia i possibilitats del Eix des de la perspectiva metropolitana i mes enllà en la influencia del eix Matará Granollers.Piscina Municipal, el Velôdrom, el Camp municipal d'esports de Mataró, el pavelló Joan Mora, Pedifici social de la Plaça d'España, el Teatre Monumental, Valdemia, la Sala Cabanyes, la Presó, el Café de Mar, Can Crúzate, La Farinera, el pas soterrat cap el Port, La Farinera.

Els criteris d'actuació serien:

1. Analitzar la potencia deis Eix, en el que resta de legislatura, en el marc del Pla General i context actual.2. Continuar amb els acords inclosos en el pacte de govern:
a. Instalacions esportives a la carretera de Cirera.

b. Dotar el Triangle amb equipaments que garanteixin tant ladimensió de ciutat, esportius, com de proximitat, culturáis.
c. Traslladar la piscina i estudiar la nécessitât d'un velôdrom.
d. Situar el nou Teatre Municipal en Tarea del Pare Central.
e. Mantenir la qualifícació de sol d'equipament a Tactual TeatreMonumental.
f. Preparar un futur acord amb la sala Cabanes, per undesenvolupament urbanístic que generi plusválues.
g. Preparar les actuacions a fer en els ambits de la Presó i el Caféde Mar.
h. Definir els usos del equipament de Can Crúzate com a centred'interés ciutadà.
i. Estudiar la relació de La Farinera i la zona terciaria de laPorta Laietana per a usos i activitat complementaries.

Necessariament, la nova situaciô econômica del sector que tôt apunta no tornarà a la situaciô anterior, el volum d'inversions publiques i Tescassetat de sol per grans operacions urbanistiques, son els condicionants per uns calendaris que necessariament, han d'incloure mes d'un mandat municipal.

Les viabilitats économiques de les actuacions, no s'inclouen en aquest document en el ben entés que s'hauran de realitzar mes endavant.