Buscando a Wally....

«Luigi» per als amics

L'exdiputat socialista Lluís García Sáez, considerat el cervell de l'operació Pretòria, ha fet carrera gràcies a les seves amistats al PSC i a CiU

29/10/09 02:00 - JOSEP M. FLORES - http://www.elpunt.cat

L'exdiputat del PSC Lluís García Sáez, Luigi per als amics, detingut per la trama de presumpta corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet, és considerat pel jutge Garzón el cervell de l'operació Pretòria perquè va ser qui, aprofitant les seves amistats en el món polític, va proposar als ajuntaments investigats les operacions immobiliàries fraudulentes i en alguns casos va actuar de mitjancer entre els consistoris i els promotors implicats. Amb aquestes operacions immobiliàries, els implicats s'haurien embutxacat prop de vint milions d'euros i també haurien blanquejat diner negre procedent de paradisos fiscals.

Luigi ja fa anys que s'ha convertit en un gra de sorra cada cop més molest a la sabata del PSC. Des de la seva expulsió del partit, l'any 1992, arran d'un altre cas de presumpte tràfic d'influències i operacions urbanístiques més que dubtoses, els socialistes l'han repudiat, però molts consistoris governats per ells li han continuat adjudicant obres i serveis a través de les seves empreses. Lluís García Sáez, però, no ha estat només una amistat perillosa per al PSC. Municipis i ciutats governats per CiU i destacats dirigents d'aquesta formació política també han fet negocis amb ell. No en va en l'operació Pretòria dos dels detinguts són l'exconseller Macià Alavedra i l'exsecretari del president Pujol, Lluís Prenafeta. Fins i tot les operacions fraudulentes a través del seu entramat d'empreses també van esquitxar ja fa anys càrrecs electes d'Iniciativa per Catalunya-Verds.

El «cas AGT-Agrotecsa»

El cas més sonat en què s'ha vist involucrat Luigi abans de la seva detenció per la trama de Santa Coloma es remunta a finals dels anys noranta. Una de les seves empreses matrius, AGT-Agrotecsa, es va veure implicada en un escàndol d'estafa que, de retruc, va esquitxar diversos ajuntaments governats pel PSC. Luigi negociava amb ajuntaments de color socialista la concessió de serveis o obres, com ara la construcció d'habitatges de protecció o el manteniment de parcs i jardins, a preus inferiors al del mercat, i un cop obtenia aquestes concessions subcontractava altres empreses perquè les explotessin. Però Luigi es quedava els diners pagats pels ajuntaments i les empreses subcontractades tard o d'hora acabaven fent fallida i abandonaven els serveis o deixaven les obres empantanegades. Una vintena d'aquests industrials van decidir denunciar aquesta pràctica fraudulenta al jutjat a finals del 1999 i van presentar una querella contra García Sáez per un presumpte frau que es quantificava en més de dos-cents milions de les antigues pessetes. El jutge aleshores titular del jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona, Adolfo Fernández Oubiña, va obrir una causa que va acabar amb l'acusació formal de fallida fraudulenta contra AGT després que aquesta empresa es declarés en suspensió de pagaments per 4.500 milions de pessetes. El jutge aleshores ja va detectar que en realitat AGT era una empresa pantalla, sense capacitat ni força laboral, que s'adjudicava obres o serveis municipals de molta envergadura amb la connivència de consistoris governats pel PSC i algun per CiU.

Triginer i Pérez Garzón

Lluís García Sáez òbviament no actuava sol i a AGT hi tenia dos excàrrecs més del PSC, Josep Maria Triginer, un dels fundadors de la formació socialista, i l'exalcalde d'Esplugues de Llobregat, Antonio Pérez Garzón. Tant l'un com l'altre van admetre davant del jutge Fernández Oubiña que havien fet gestions amb empreses municipals «de la seva mateixa ideologia» per aconseguir l'adjudicació d'obres a AGT. Arran d'aquest escàndol, alguns alcaldes socialistes, regidors d'ICV i excàrrecs de CiU van haver de declarar com a imputats, tot i que després el jutge va arxivar la causa. Entre els edils que van haver de passar aquest mal tràngol hi ha l'exalcalde de Mataró i actual diputat al Congrés, Manuel Mas; l'exportaveu del grup municipal d'ICV de Mataró i fins fa relativament poc conseller de Medi Ambient, Salvador Milà; l'aleshores alcalde d'Olesa de Montserrat, Enric Térmens, i el qui va ser gerent de la Junta de Sanejament de la Generalitat en època de CiU, Antoni Garcia Coma, que figurava amb càrrecs en algunes societats instrumentals de García Sáez.

Amic de Ramon Camp

Luigi, de la mateixa manera que era amic íntim de l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, també va fer moltes amistats a la banqueta de CiU durant la seva etapa de diputat al Parlament durant les tres primeres legislatures, entre 1980 i 1992. En la darrera legislatura, entre 1988 i 1992, va ocupar el càrrec de secretari segon de la Mesa del Parlament i allà va establir amistat amb un rival polític: l'advocat mataroní i dirigent de CiU Ramon Camp, i aleshores primer secretari de la Mesa del Parlament i etern rival del socialista Manuel Mas a l'alcaldia de Mataró. Ramon Camp, actualment vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i militant de CiU, va arribar a ser president del Consell Comarcal del Maresme entre 1988 i 1992, quan Luigi era secretari segon de la Mesa del Parlament i ell secretari primer. Alguns anys després, quan García Sáez ja no era diputat i Camp ja no era president del Consell però sí diputat, la institució comarcal, que continuava a les mans de CiU, va adjudicar alguns serveis de sanejament a empreses vinculades al diputat socialista.

El «Diari de Mataró»

La relació d'amistat entre García Sáez i Camp aniria més enllà l'any 1999, coincidint amb les eleccions municipals en què Camp va intentar per últim cop aconseguir l'alcaldia de Mataró, històricament a les mans del PSC. Una societat instrumental vinculada directament a l'exdiputat socialista va impulsar i finançar el Diari de Mataró, una publicació que paradoxalment va esdevenir una de les eines de campanya del candidat de CiU a Mataró, Ramon Camp. La sortida al mercat d'aquesta publicació va ser tan fugaç com les esperances de Camp per aconseguir l'alcaldia, i el diari va tancar setmanes després de les eleccions municipals de l'any 1999, que va tornar a guanyar Manuel Mas, paradoxalment un dels alcaldes socialistes que van haver de declarar com a imputats pel cas AGT.

el contrapunt

El repudiat que tots mimen

Resulta com a mínim paradoxal que tant el PSC com CiU diguin penjaments de Luigi –no tinc cap dubte que els dos partits en tenen motius– però que als llocs on governen continuïn contractant els serveis de les seves empreses. Des del 1992 que el PSC el va expulsar de militància, Luigi s'ha continuat guanyant la vida, i no pas malament, amb la concessió d'importants serveis municipals d'uns quants consistoris, la majoria de l'àrea metropolitana, i governats pel PSC o CiU.

... ... ...

Vaya, tenemos a Luigi-Luís García Sáez, el amigo de todos y al que nadie ahora conoce. Todos reniegan de Luigi. Claro que Luigi, ha estado haciendo grandes y sustanciosos negocios en algunos Ajuntaments, desde que lo echaron de su casa politica, de toda la vida. Que curioso, lo echan por motivos dudusos, y se pasea por diversos ajuntaments del mismo color durante anys y anys, como pedro por su casa, ganando dinero y mucho. Y tiene amigos, del mismo color y de otros y eso, que cuando lo echaron, se fué corriendo a ayudar al enemigo, en este caso, CIU, y hasta la fecha de hoy, es un decir lo de hoy, come de su casa de toda la vida, y de su otra nueva, como ha venido haciendo.

Raro es, que los de CIU de la Ciudad de aquella época, Ramón Camp, aceptasen o en comandita, la ayudita de Luigi, sabiendo de donde venía y como lo echaron, en su día. Asi que la mierda mancha, y es de todos los colores, olores y ensencias.

De hecho, es muy conocido en esta ciudad, y no tan solo Luigi, sino algún otro de este sarao que ha montado Garzón, así que no me negará nadie, que no lo conocen a este otro. Que no solo por su relación con CIU y Ramón Camp, como intenta de forma sibilina solo relacionar con CIU, nuestro regidor de urbanismo, Ramón Bassas, son conocidos, ya que en su blog, de forma vomitiva, solo relata, lo que le conviene.

Solo cuenta la historia de Luigi con CIU y obvia, todo el resto, como ya comentaba Julián el otro día. Bueno, y el resto de blogueros, de los dos colores que no dicen nada, o casi nada, claro que no les conviene. Qué patético.

Hasta el bueno de Manuel Mas, lo conoce, y muy bien. Ahora todo son, que a mi no me salpique ni me relacionen. Los hechos, que lo conocemos todos, negarlos u obviarlos es de cobardes y rastreros, e intentar confundir a la gente

De donde le viene el sobrenombre, de Luigi, no lo ssabemos. Un toque Italiano ;-), quizás, aquí el bigotes, debe ser que tiene cierto parecido con el genuíno, Luigi. Y no creo que sea por la asombrosa afición del luigi cibernético, a ir recolectando monedas de oro todo el rato. O a lo mejor, le llaman luigi por su asombroso parecido físico y además, a que tiene la misma afición que el personaje de los videojuegos, o las dos cosas a la vez, que es mas grave si alguien ha juntado las dos circunstancias. O como se llama Luis, el toque italiano en toda esta historia, queda muy bien. En fin, que son muchas coincidencias.

Me hace gracia ver algunos blogs, donde dicen que José montilla, tuvo un par de huevos, cuando de forma veloz, tomó ciertas decisiones cuando se conoció, que el Juez Garzón va deteniendo a diestro y siniestro. Los huevos serían, y mas de uno se debe dar por aludido, reconocerlo todo y no ir ocultaldo relaciones con la formación, y echando mierda y sobre todo, no haber permitido que tal personaje, con el historial conocido e incluso dudoso, esté a la sombra de los ajuntaments del color de Montilla. Eso es echarle huevos, el resto, salvar el culo.

Aquí, algunos, no estan todos, los negocios de luigi en nuestra Ciudad. como este enlace que sigue, ,en donde vemos como empresas muy conocidas, tambien de la ciudad, están más que relacionadas enre sí. Ilegal alguna cosa, no. Curioso, sí que si.

Todos, los unos y los otros, les llega la mierda al cuello. Vomitivo, unos y otros. Ahora nos queda el consuleo, de recordarle a mi amigo Ramón Bassas, comienza a fallarle la memoria, cuídate ramón que sabes que somos buenos amigos en la red de fa anys, ja, le recordaremos quien es Luigi. Y nada mejor, que con algunos juegos muy didácticos y todo en tono jocoso y humorístico, claro. Lo dicho en resumen, el ventilador de la mierda, está pasado de vueltas, de tanto usarlo.

Aunque Luigi, en el videouego de las consolas, es un segundón, y es que a lo mejor no sabemos aún, quien es Mario. es decir, el que realmante, corta el Bacalao.

Buscando a Wally Luigi

Aunque el que más me gusta y me divierte, es este, Ramón, sentirse Luigi por un día, vivir en primera persona las vicisitudes que uno debe sortear con gran inteligencia, destreza y habilidad, en la encomiable tarea, de ir recogiendo monedas de oro todo el rato y gratis total, y a la saca. No me negarás que como mínimo, es divertido, muy divertido.

Y sustraerse a recogerlas en estas circunstancias, es difícil. Como es, querido Ramón, que solo cuentas en tu blog, la relación de Luigi con CIU. No me negarás, que conocerlo al menos de lejos, de vista u oídas, lo conocemos un rato largo, todos, menos tú, mira tú qué cosas... Que si, que ya se que conoces a Luigi, nunca lo has negado, que sabes quien es, al menos de referencias, lo que ocurre, que solo hablas de su faceta con CIU, que huele a mierda que te cagas y es cierto, y olvidas que luigi, lleva anys y anys, rondando a los de tu formación, y eso, no lo cuentas, ni tu, ni los tuyos y si no llega a ser Garzón quien se da cuenta, lo que te rondaré Morena.

Napoleón Bonaparte (apodado en su tiempo por: “El petit Cabró”).