viernes, 19 de febrero de 2010

Simplement no diuen la veritat

Joder, tengo en la nevera una entrada titulada, la tonta del bote, y no me refiero al bote del tinte, y hoy por motivos que no vienen a cuento, me acabo de conectar hace excasas horas, he mirado en la red lo que visito normalmente, y me ha llamado la atención este artículo.

Tanto lo ha hecho, que he decidido dejar mi entrada, la tonta del bote, que soltaré la semana que viene. ya que esta, merecen mucho la pena.



M’ha acaben de lliurar la còpia d’un argumentari pel que determinat Partit Polític que exerceix importants responsabilitats en el govern de la ciutat, intenta treure’s les puces de sobre amb l’afer dels prostíbuls, mantenint que la competència és de la Generalitat. Com que això és simplement falsejar la realitat, no està de més recordar que el Decret 217/2002, d'1 d'agost del Departament d’Interior va regular els locals de pública concurrència, on es pot exercir la prostitució.

En el seu moment, la norma es va justificar per la greu problemàtica que generaven aquestes activitats no prohibides, sobre les quals existia un buit legal, tot i les greus conseqüències que això comportava, tant per les condicions en que es desenvolupava, com per la necessitat d’establir controls higienicosanitaris i evitar els problemes d’ordre públic. Tot plegat va fer necessari i urgent la seva regulació.

El decret, fruït també de la inactivitat del govern central, tenia com a fonament les competències exclusives que la Generalitat tenia i té en matèria d’espectacles, concretades per la Llei de Catalunya 10/1990, de 15 de juny, de policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics. El que no diu ni explica l’argumentari esmentat, és que el Decret aprovat va deixar als municipis una àmplia potestat per a regular les condicions d’ubicació, establint-se en la norma que únicament els Ajuntaments, mitjançant les seves ordenances o per normativa urbanística, podien establir les condicions d’emplaçament d’aquests locals.

Molts no van fer els deures i no van redactar l’ordenança municipal a que feia esment el Decret. El govern de la Generalitat però, per Ordre de 29 de Juliol de 2003, va aprovar una ordenança municipal tipus, per a suplir la mancança. La situació legal no ha estat modificada en els anys dels govern tripartit a Mataró i a Catalunya. Tot i que la Consellera Tura va fer els primers estudis i avant projectes per fer-ho, sembla que no va trobar el suport necessari en els seus companys de govern. Fa escassament sis mesos, el govern català va descartar aprovar una normativa específica sobre la prostitució, subratllant a través del seu portaveu, que utilitzaria la legislació vigent per a "minimitzar-ne els efectes", tot considerant que les "normatives sectorials" en vigor li donaven prou marge per actuar.

De tot plegat només se'n pot extreure ara una conclusió. La regulació vigent permet a l’Ajuntament de Mataró fer ús de les seves competències i autoritzar o no, un local d'aquestes característiques i fins tots fixar-ne la ubicació concreta en nom de l’interès general, decisió que si és negativa, pot trobar el corresponent emparament legal amb arguments de pes, justificat per raó d’allò que li convé a la ciutat. No és doncs, de cap manera justificable, que hi hagi quin intenti, amb argumentaris manipulats, defugir les pròpies responsabilitats, traspassant-les a altres.

... ... ...

Napoleón Bonaparte (apodado en su tiempo por: “El petit Cabró”)


2 comentarios:

ILDEFONSO MARMOL dijo...

Amen.Veo que no estoy solo. La incompetencia, la cambian por imposibilidad y a tragar.

Anónimo dijo...

pues tendrias que ver el blog del basas, dice que ellos no pueden hacer nada y le pasa todo el marron a los de CiU

vaya caradura